L'autoestima
L’autoestima és la suma d’un conjunt de judicis sobre el propi valor i les nostres competències en diferents dominis. Tots tenim una imatge mental de qui som, quins aspectes tenim, en què som bons i en què no ho som tant, o sigui que avaluem els punts forts i els punts febles de la nostra persona. L’autoestima és causa i conseqüència de bones relacions afectives que aporten també resiliència, que és la capacitat per a resistir i superar agressions continuades. Aquesta auto-percepció s’inicia a la infància, quan els pares i els docents juguen un paper fonamental en la construcció de l’autoestima dels infants, que és la base per l’autoestima de quan siguem adults. Més endavant, a l’adolescència, qui agafarà rellevància, en aquest aspecte, seran el grup d’iguals. La socialització en la nostra cultura, on la individualitat és altament valorada, té una relació molt estreta amb el desenvolupament de l’autoestima, ja que ens ofereix uns models i uns valors i premia els subjectes que s’ajusten millor a aquests, alguns dels quals podrien ser; l’atractiu físic, l'èxit professional, la popularitat o la classe social a la qual la societat ens etiqueta o classifica. El gènere també és important alhora de construir la nostra autoestima ja que en la nostra societat ser dona comporta donar una atribució de gran importància al ser valorada: a l’acceptació i al rebuig. I en el cas dels homes es valora molt més l’èxit o el fracàs professional.
Tots tenim problemes amb la nostra autoestima en algun moment de la vida, especialment durant l’adolescència, moment en el qual estem descobrint qui som en relació als altres. Però la imatge que anem construint de nosaltres mateixos amb el temps és dinàmica i canviant i, per tant, la podem modular i millorar.
Les persones que tenen una autoestima alta tenen millors relacions socials, els hi costa menys demanar ajuda i suport als amics i a la família. Acostumen a rendir més en els estudis, creuen que són capaços de resoldre problemes i assolir objectius i també s’arrisquen més perquè acostumen a tenir més resiliència, o sigui a aixecar-se més forts després dels fracassos que per ells són aprenentatges. Paul Ehrlich va descobrir el fàrmac contra la sífilis anomenant-lo fàrmac 606 ja que fins a l'intent 605 havia fracassat. La seva perseverança i l'aprenentatge dels seus errors en l'àmbit de la medicina el van fer mereixedor del Premi Nobel de Medicina l’any 1908. Però el descobriment de la bombeta va portar a fer milers d'experiments amb més de mil materials diferents per part de Thomas Edison, que a l’edat de 13 anys ja havia perdut gairebé totalment l'oïda.
Una font de baixa autoestima és l'excessiva diferència entre el que una persona accepta que és i l’ideal imposat per la societat, la família o l’entorn més immediat que sovint es tradueix amb una frase que s’inicia així: ..Hauries de… o ..No hauries de..
Els ideals imposats inclouen aptituds psicològiques, fracassos a tots els nivells, l’aparença física, la quantitat o la qualitat de les nostres amistats, etc.
Les expectatives poc realistes també poden afectar, i molt, la nostra autoestima. Tots tenim una imatge del que volem arribar a ser. La imatge de la persona ideal és diferent per a cada un, per tant, és del tot subjectiva. Algunes persones admiren les qualitat personals i altres potencien els èxit laborals, esportius, acadèmics, etc. Les persones que es veuen a sí mateixes amb les qualitats que admiren acostumen a tenir una autoestima alta, però si no és aquest el cas, per contra, es donarà una baixa autoestima. Però no sempre és d’aquesta manera, perquè, a vegades, es tenen aquestes qualitats però no es saben reconèixer o potenciar adequadament.
La baixa autoestima pot enfosquir la percepció d’un mateix i arribar a distorsionar-la, generar un sentiment d'indefensió, manca de control, desesperança i culpabilitat o frustració.
Una persona amb una baixa autoestima té menys possibilitats d’èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, tendeix a desanimar-se amb facilitat i no assumeix riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat.
Passos per millorar l’autoestima:
· Primer de tot és essencial conèixer-se a un mateix; tenir un coneixement més precís de quins són els nostres punts a potenciar i quins podríem millorar tenint uns objectius definits i no metes inassolibles. Acceptar que cometrem errors perquè tothom en comet i formen part del procés d'aprenentatge.
· Augmentar els recursos personals per saber afrontar les crítiques de manera constructiva, els fracassos com a font d’aprenentatge i les males experiències com a reforçadors perquè hem estat capaços de vèncer-los i superar-los.
· No ser impacient. Prendre’s el temps necessari per aprendre a equivocar-se obtenint conclusions positives, sense creure en el fracàs, sinó en una manera de no tornar a repetir aquell error, perquè ara ja sabem una manera de com no s’ha de fer una cosa o actuar en una situació.
· Com que els pensaments creen les emocions cal aprendre a detectar i a modificar els pensaments automàtics i autocrítics. Substituir els pensaments irracionals per pensaments racionals: “No em sé defensar” per “No em sé defensar davant dels meus superiors però amb les meves amistats o familiars sí”.
· Eliminar els pensaments de tot o res, generalitzacions excessives, fixació només de les coses negatives sense prestar suficient atenció a les coses positives, l'etiquetatge rutinari sense accepcions, ja que aquests ens limiten i són una manera molt inexacta de definir les coses, els fets i les persones. Eliminar els hauries de.. o no hauries de… perquè la majoria acostumen a ser més nocius que beneficiosos i ens fan sentir inmereixedors i incompetents. Centra la teva atenció en els aspectes positius de la teva persona, segur que en trobes!
· Les paraules que ens diem també influeixen en les nostres emocions, per tant cal:
Utilitza un llenguatge no pejoratiu i que sigui precís i específic d’aquella situació concreta, sense entrar en generalitzacions que no podem controlar, i, per tant, eliminar les paraules dicotòmiques de: tot o res, sempre o mai...
· Disfrutar del teu temps lliure, realitzar activitats agradables i que aportin plaer, alegria o satisfacció i no sols les que impliquin productivitat o rendiment. Fes alguna activitat que t’agradi i et faci sentir bé o busca’n de noves perquè potser encara no has trobat el què et fa sentir bé. Potser és un esport, un hobby, un voluntariat social, etc. Explora les teves habilitats, interessos i desitjos i no tinguis por d’aprendre coses noves.
· Afrontar els reptes sempre és una font d’autoestima abans que evitar-los, perque ens fa sentir encara més insegurs, covards i poc orgullosos per no haver-hi fet front.
· Saber ser crítics amb responsabilitat: hem de ser conscients que no som els millors en tot, però pel mateix motiu tampoc som els pitjors en tot; per tant es tractarà de potenciar els nostres punts forts i dissimular o disminuir els punts febles.
· No tenir por del rebuig, i recordar que si nosaltres mateixos ja no ens valorem difícilment ens podran valorar els altres. L’autoestima comença amb un mateix.
· Aprendre a celebrar els petits progressos perquè, a la llarga, poden ser motiu de grans victòries.
· Comunicar-nos assertivament: manifestar els nostres desitjos i necessitats de forma clara i respectuosa.
· Recordar que els altres no ens llegeixen el pensament i és per aquest motiu es va inventar el llenguatge.
· L’autoestima intervé en gairebé tot el que fem, i mai és tard per construir una autoestima sana i positiva.
Anna Sangles Vinyes